Acostumava a ser la “ventafocs” del sistema sanitari i en els darrers anys s’ha fet un esforç per posar-la en la primera línia de la discussió de la política sanitària. Silent, discreta, però molt efectiva, la política de promoció, protecció i prevenció de la salut (el que coneixem com a Salut Pública) es troba en un moment històric a Catalunya: el Govern ha aprovat el projecte de Llei de Salut Pública de Catalunya. Encara li queda un llarg recorregut parlamentari però el missatge projectat pel Govern és clar: compromís per fer de les accions i els serveis de salut pública, un dret dels ciutadans, alhora que situa la salut pública al capdavant de les prioritats de l'acció de govern, per abordar la salut, no només des de l'atenció a la malaltia, sinó de manera integral incloent-hi la prevenció i la promoció de la salut.
Aquesta és una llei llargament esperada i pionera a nivell estatal i europeu, no només perquè estipula, per exemple, una cartera de serveis en l’àmbit de la prevenció, promoció i protecció de la salut; sinó perquè, a més, introdueix fórmules de gestió modernes i properes al territoris i als municipis.
Per altra banda és una llei que posa sobre la taula alguns aspectes molt propis dels nostres temps i que requereixen una reflexió pausada: una demanda creixent de seguretat davant eventualitats de caràcter mundial. Fenòmens com la grip aviar o la malaltia de les vaques boges, són només alguns exemples d’aspectes rellevants d’unes societats cada cop més globalitzades i que alhora exigeixen més garanties de seguretat sobre la integritat física, mental i fins i tot social de la ciutadania. Sense ser-ne del tot conscients reclamem una salut pública potent, reclamem un garantia de seguretat.
La confiança i la seguretat són, per tant, valors en alça d’una societat fràgil davant múltiples riscos de dimensions globals: pandèmies que no coneixen fronteres, mercats constrets i disparats en els preus, institucions sense capacitat de regulació global... posar bases per què la ciutadania se senti més segura (i una llei de Salut Pública ens hi ajuda) és fonamental per garantir cohesió i confiança i, per tant, progrés.
L’equilibri és tan fràgil que una parada patronal del transport terrestre ha generat una inquietud majúscula i sortosament redreçada. En la base de la inquietud hi havia dos elements bàsics: per una banda el vertigen de ser conscients que en la base del conflicte estava la pròpia estructura econòmica occidental i el model energètic vigent; per l’altra, la sensació d’impotència davant el trencament de la màgia pròpia d’una societat moderna i de consum que garanteix un abastiment de productes sempre inacabable.
Segurament caldrà prendre bona nota del que ha succeït aquests dies: enfront de la fragilitat de l’equilibri dels mercats competitius, la força de l’autoritat pública. Enfront de l’amenaça, la confiança en reforçar les institucions. Enfront del crit, el diàleg.
Aquesta és una llei llargament esperada i pionera a nivell estatal i europeu, no només perquè estipula, per exemple, una cartera de serveis en l’àmbit de la prevenció, promoció i protecció de la salut; sinó perquè, a més, introdueix fórmules de gestió modernes i properes al territoris i als municipis.
Per altra banda és una llei que posa sobre la taula alguns aspectes molt propis dels nostres temps i que requereixen una reflexió pausada: una demanda creixent de seguretat davant eventualitats de caràcter mundial. Fenòmens com la grip aviar o la malaltia de les vaques boges, són només alguns exemples d’aspectes rellevants d’unes societats cada cop més globalitzades i que alhora exigeixen més garanties de seguretat sobre la integritat física, mental i fins i tot social de la ciutadania. Sense ser-ne del tot conscients reclamem una salut pública potent, reclamem un garantia de seguretat.
La confiança i la seguretat són, per tant, valors en alça d’una societat fràgil davant múltiples riscos de dimensions globals: pandèmies que no coneixen fronteres, mercats constrets i disparats en els preus, institucions sense capacitat de regulació global... posar bases per què la ciutadania se senti més segura (i una llei de Salut Pública ens hi ajuda) és fonamental per garantir cohesió i confiança i, per tant, progrés.
L’equilibri és tan fràgil que una parada patronal del transport terrestre ha generat una inquietud majúscula i sortosament redreçada. En la base de la inquietud hi havia dos elements bàsics: per una banda el vertigen de ser conscients que en la base del conflicte estava la pròpia estructura econòmica occidental i el model energètic vigent; per l’altra, la sensació d’impotència davant el trencament de la màgia pròpia d’una societat moderna i de consum que garanteix un abastiment de productes sempre inacabable.
Segurament caldrà prendre bona nota del que ha succeït aquests dies: enfront de la fragilitat de l’equilibri dels mercats competitius, la força de l’autoritat pública. Enfront de l’amenaça, la confiança en reforçar les institucions. Enfront del crit, el diàleg.
Escrits
0 comentaris:
Publica un comentari