05 d’abril 2009

Restaurar ponts entre ciutadania i política: llei electoral catalana

De forma sostinguda i robusta la informació que ens va fent arribar el Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) autonòmic és preocupant: la desafecció de la ciutadania amb la política institucional és creixent. La política és vista com un exercici partidista i tàctic allunyat de les prioritats ciutadanes. La política institucional s’allunya perquè la ciutadania percep que el tactisme partidari de curta visió no aconsegueix ser substituït per un compromís de visió conjunta de llarg termini sobre els temes importants que afecten la capacitat política i el benestar del nostre país. Una cosa és que els partits marquin perfil propi i l’altra és ser incapaç de mantenir fora del debat partidista aspectes que afecten al nucli del nostre autogovern i que articulen un autèntic estat del benestar.

Som molts els que reclamem un canvi en la cultura política del país que superi també la passivitat d’una societat “civil”, apartidista però no despolititzada, acomodada en l’acceptació d’un escenari polític anodí i distanciat. Som molts, els que creiem en la reactivació de la participació política i el reforç de la voluntat de decisió en la “cosa pública”. En aquest sentit podem començar per posar al dia aquell instrument que mostra la incapacitat del nostre país per consensuar un element bàsic de salut democràtica i que representa el dret a decidir en el marc de l’exercici bàsic de la nostra sobirania: disposar d’ una llei electoral catalana. Una llei que opti per mecanismes d’elecció dels nostres representants més propers, més transparents, més oberts, més participats i més radicalment democràtics.