Hi ha notícies que no sempre són analitzades amb La profunditat que potser caldria. Fa pocs dies coneixiem les dades dels transplantaments a Catalunya, i em donava peu a reflexionar sobre com Catalunya disposa d' una administració sanitària que, malgrat els incidents recents, es basa en un model just i eficient. Les dades demostraven uns fets incontestables: Catalunya segueix essent un referent estatal i internacional en àmbits d’excel·lència i els transplantaments en son un exemple.
A Catalunya s'ha produït un increment global dels trasplantaments d'òrgans d'un 11%. I la donació augmenta un 10%. Una gestió eficient de la xarxa sanitària ha aconseguit, també, que per primera vegada en anys, disminueixin algunes llistes d'espera . La més significativa és la de trasplantament renal, que ha passat dels 1046 pacients de l'any 2006 a 996 pacients a 31 de desembre de 2007. També la llista d'espera de pulmó ha disminuït, passant de ser de 48 pacients l'any 2006 a 36 pacients a 31 de desembre de 2007.
En els darrers mesos hem tendit, tots plegats, a anar fomentant el desànim a través del mite del “català emprenyat”. És cert que el col·lapse d’algunes infraestructures i les incidències acumulades en alguns serveis públics han contribuït a estendre el desànim, però Catalunya ha de seguir essent referent econòmic, cultural, i científic internacional; ha de seguir innovant en la gestió pública per disposar d’una administració eficient i àgil per donar respostes a la ciutadania. Més enllà de la necessitat de desplegar més quotes d’autogovern i disposar dels recursos per exercir-les, la base de l’èxit del país segurament s’haurà de basar en alimentar l’autoestima col·lectiva: vivim en un país extremadament solidari i eficient; potser ens ho haurem d’anar recordant dia a dia.
A Catalunya s'ha produït un increment global dels trasplantaments d'òrgans d'un 11%. I la donació augmenta un 10%. Una gestió eficient de la xarxa sanitària ha aconseguit, també, que per primera vegada en anys, disminueixin algunes llistes d'espera . La més significativa és la de trasplantament renal, que ha passat dels 1046 pacients de l'any 2006 a 996 pacients a 31 de desembre de 2007. També la llista d'espera de pulmó ha disminuït, passant de ser de 48 pacients l'any 2006 a 36 pacients a 31 de desembre de 2007.
En els darrers mesos hem tendit, tots plegats, a anar fomentant el desànim a través del mite del “català emprenyat”. És cert que el col·lapse d’algunes infraestructures i les incidències acumulades en alguns serveis públics han contribuït a estendre el desànim, però Catalunya ha de seguir essent referent econòmic, cultural, i científic internacional; ha de seguir innovant en la gestió pública per disposar d’una administració eficient i àgil per donar respostes a la ciutadania. Més enllà de la necessitat de desplegar més quotes d’autogovern i disposar dels recursos per exercir-les, la base de l’èxit del país segurament s’haurà de basar en alimentar l’autoestima col·lectiva: vivim en un país extremadament solidari i eficient; potser ens ho haurem d’anar recordant dia a dia.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada